McDonald's: Què hi ha al darrere?

(Per si hi ha algú que encara no ho havia notat, quan vaig gravar el vídeo tenia un refredat de campionat)

Els restaurants de menjar ràpid són una realitat que prolifera a tot el món. Formen part del paisatge habitual de les nostres ciutats, i es converteixen moltes vegades en punt de trobada per als grups d’amics.

Es molta la mitologia que gravita al seu voltant, i quasi sempre que surt el tema en públic, hi ha qui explica una història que alguna vegada va sentir o va llegir on es parlava malament d’aquest tipus d’establiments.

Habitualment les crítiques solen ser o bé per la falta de salubritat que se suposa hi ha a les cuines, o bé per la suposada mala qualitat dels seus productes.

Lluny de quedar-nos satisfets amb aquests tòpics hem volgut investigar una mica més sobre el tema i descobrir que hi ha de mite, i que hi ha de realitat.

A Barcelona –així com a la resta de ciutats importants- els principals restaurants Fast Food són McDonald’s i Burger King.

Si bé es cert que més o menys, a Barcelona ciutat, hi ha el mateix nombre de restaurants de les dues cadenes, McDonald’s està molt més arrelat a tota l’Àrea Metropolitana.

Aquests són els restaurants McDonald’s que podem trobar en un àrea de 5 kilòmetres quadrats. La major concentració situada en l’eix que va des de la Diagonal –una mica més amunt- fins a la platja, baixant per Passeig de Gràcia.

De restaurants Burger King en trobem una quantitat similar. Tot i que en el mapa no s’aprecia correctament, n’hi ha aproximadament 24.

Podem dir per tant que els principals restaurants de Fast Food a Barcelona ciutat sumen un total de 44 establiments.

Vegem ara la quantitat de bars i restaurants tradicionals que hi ha:

A la cerca que hem fet a Google ens surten un total de 11.835 resultats, però a partir d’un estudi fet per Coca-Cola –BenditosBares: Vínculo entre los ciudadanos y el bar- tenint en compte que hi ha un bar per cada 132 habitants, ens surten un total de 15.151 bars i restaurants tradicionals a Barcelona ciutat. (D’aquests 15.151 bars 1.500 ja han passat a mans depropietaris xinesos)

Veiem per tant com els restaurants de menjar ràpid representen, pel que fa a nombre d’establiments a la ciutat, un 0,29% del total.

Tot i que representen un % ínfim del total d’establiments de restauració, acumulen quasi bé el 99% de les crítiques.

1-Males condicions laborals.

2-Falta de higiene als seus establiments.

3-Mala qualitat dels seus productes.

Però, ¿estan fonamentades aquestes crítiques?

Fixem-nos primer en la cara que McDonalds ens mostra, -com es defensa- i en aquells reconeixements oficials que la cadena de restauració acumula. (Hem dividit aquesta part en 3 punts corresponents a les tres crítiques principals).

1-El director de RR.HH de McDonald’s assegura que l’empresa aporta un creiexement personal i professional als seus treballadors, per altra banda diu que “el 100% dels seus gerents son de promoció interna, i el 50% dels que treballen a les oficines també”.  Aquesta és la secció de la web que explica les possibilitats de treball a McDonald’s: http://www.mcdonalds.es/empleo

2.1-Com a dada rellevant s’ha de dir que McDonald’s és la primera cadena de restauració que ha obtingut a tots els seus restaurants la certificació de qualitat, Q, que concedeix l’ Institut per la Qualitat Turística Espanyola (ICTE)  

2.2- No satisfet amb aquest reconeixement, McDonald’s va llançar una campanya -a la que encara s’hi poden inscriure els clients- on ensenya per dins les cuines dels seus restaurants, on es cuinen tots els aliments: http://www.mcdonalds.es/calidad/testigos-calidad

3.1-D’altra banda, McDonald’s va iniciar  ja fa temps una campanya per a que els seus clients poguessin conèixer les entranyes de la gran multinacional, i va organitzar visites guiades a la fàbrica on es produeixen les seves hamburgueses, a Toledo: http://www.verloparacreerlo.com/ 2.400 clients espanyols van  participar en la campanya.

A la xarxa hi ha diverses publicacions de clients que han viscut aquesta experiència i on expliquen el que han vist i han après.   La majoria en fan una valoració positiva. Us deixem a continuació 3 enllaços. En el primer hi trobem una explicació detallada de la visita on s’explica la carn que fan servir i el % de greix que podem trobar-hi. El segon i tercer enllaços són dos fòrums de debat sobre el tema, on alguns dels participants obren una línea d’investigació prou interessant quan parlen de la importància no només del procés d’elaboració de les hamburgueses (que sol ser similar a totes les fàbriques que s’hi dediquen i que esta molt controlat) sinó també de la qualitat de la carn, que al cap i a la fi és el més important.

1-       Visita a lafàbrica d’hamburgueses de McDonald’s

2-       Fòrum de debatde forocoches

3-       Fòrum de debatde Vandal

3.2-Per últim McDonald’s posa a disposició de tots els seus clients una pàgina web on poden consultar els nutrients que duu cada un dels seus productes i la relació en % respecte a la Quantitat Diària Recomanada. Alguns dels seus productes duen més del 50% de la quantitat recomanada de greix per a un dia: http://www.mcdonaldsmenu.info/nutrition/home.jsp?loc=es&lang=es 

Fins aquí hem vist la cara que McDonald’s ens ensenya, que ens fa visible, però, que hi ha darrera el mostrador?

Per a conèixer de més a prop la realitat dels restaurants McDonald’s hem parlat amb un antic treballador de la cadena de restaurants, amb un jove que va treballar una temporada al Burger King y que actualment està a un dels millors restaurants de tot Barcelona –ens pot permetre fer una comparació força interessant entre les dues cadenes de Fast Food-, amb un estudiant de 5è de veterinària que ens ha explicat les coses que cal tenir en compte a la hora de parlar de “qualitat de la carn”, i per últim hem parlat amb les treballadores de la xarcuteria Sicart (situada just davant del McDonald’s del carrer Gran de Gràcia) que ens han explicat com elaboren elles la carn que venen i què diferencia la seva carn de la dels restaurants Fast Food, concretament McDonald’s.

Hem dividit aquesta segona part també en 3 apartats, cada un relacionat amb una de les 3 crítiques principals de les que hem parlat al inici d’aquest reportatge.

1-En primer lloc hem fet esment de les condicions de treball a la gran cadena de restaurants. Però per a conèixer quina n’és la realitat hem parlat amb aquest dos joves que han treballat a restaurants d’aquest tipus. El dos joves han preferit mantenir-se en l’anonimat. Aquesta és la seva experiència professional:

(Pots llegir les entrevistes completes aquí i aquí)

Jove 1: “No tinc pas un record negatiu de la meva experiència a McDonald’s. Més aviat em vaig sentir molt a gust treballant i no “em van obligar a fer”  pas -  per dir-ho així – il•legalitats (...)Les condicions no eren pas tan dures com poden ser a d’altres feines: jo treballava les hores fixades i quasi bé sempre me n’anava a l’hora. Si hi havia molta feina em quedava més estona, i m’ho remuneraven”.

Jove 2: “Quan vas a treballar a una feina d’aquest tipus ja vas amb la idea de que patiràs injustícies. Per començar el sou és molt baix. A més, jo treballava moltíssim ja que estava al Burger King del costat del Cinesa Diagonal i sempre hi havia molt moviment. Jo cobrava 4 euros/hora però com deia abans, quan entres a treballar a un lloc així ja saps amb què et trobaràs”.

2-Hem volgut preguntar també a aquests joves per la higiene dels restaurants Fast Food i quines són les diferències amb d’altres restaurants en els que han treballat. Això és el que ens han respost:

Jove 1: “La higiene era una cosa que es cuidava amb molta cura. Feien un control exhaustiu de la neteja de les màquines, del terra, dels magatzems i també de la sala. Suposo que per la mala fama que té aquesta cadena, encara s’havien d’esforçar més per no donar raons a la gent de no anar a menjar a aquest restaurant per falta d’higiene (...) Al McDonald’s tot està molt controlat. Tant els canvis d’oli, com el tractament dels aliments o la neteja diària. Tot està programat i tot es fa d’una manera ordenada i correcte, i els encarregats – n’hi ha més d’un a cada local – vigilen que es compleixin totes les normes (...) El primer fet rellevant a tenir en compte a McDonald’s és la decisió  de tenir una cuina oberta, visible als ulls de qualsevol usuari. Tota persona pot veure el què passa allà dins mentre fa la comanda (...)La higiene que trobem a McDonald’s, repeteixo, és una necessitat d’aquesta cadena per tal d’eliminar la seva mala fama. Tenen una política molt ferma pel que fa a higiene (...)També cal dir que es realitzen estrictes controls a nivell intern, per tal d’avaluar les bones pràctiques de cada local, cosa que reafirma una vegada més la  voluntat de ser molt estrictes en aquest aspecte”.

Jove 2: “El restaurant està obligat ha tenir-ho tot al dia tal i com Sanitat li ho demana, de forma que per part de l’empresa tot estava “en regla”, ara, els que han d’utilitzar els mètodes de neteja i aplicar els requeriments de Sanitat són els treballadors i aquests no sempre ho fan d’una manera correcte (...) La diferència [amb d’altres restaurants] és mínima ja que treballes sobre les normatives que et dona Sanitat, i tots els restaurants de renom i les grans multinacionals les compleixen estrictament. On estic treballant ara el tema de la neteja està molt controlat. En cuina es controla molt el canvi d’olis, la neteja de la campana, les plagues, els aliments frescos, i evidentment també el control del personal, que és summament estricte. He vist gent marxant a casa amb una sanció de paga i feina per fer olor a suor (...) Als restaurants als que estic treballant la cuina és oberta per a que qualsevol client pugui veure que no “enganyem a ningú”, sempre hi han coses que es podrien evitar, però en el cas del Barceloneta o el Pacomeralgo no en trobo cap, són uns professionals, tant els treballadors que hi ha com el personal directiu. Però si que puc dir que al Burger King he vist cuiners embrutar-se els dits de maionesa, endur-se els dits a la boca, i seguidament fer una altra hamburguesa”.

3-Per a parlar de la qualitat de la carn hem parlat amb en Francesc Hernández, estudiant de 5è de Veterinària (et recomanem que vegis l’entrevista complerta aquí): ”El tema de la qualitat de la carn és molt ampli i molt sovint mal entès. Evidentment, per a un productor o gerent d’un escorxador  una carn de qualitat és aquella on la canal té una bona conformació i un alt rendiment, molt de múscul poc engrassada i que la grassa sigui blanca i ferma. Un Carnicer per altra banda també valorarà aquests atributs en quant a la grassa però a la vegada per influència i cultura general ja tendirà més a fixar-se en el color de la carn, que sigui un color estable i rosat (tot i que el color realment científica i organolèpticament parlant no és un factor que tingui una relació directa amb la qualitat ni el gust de la carn). A més a més, una industria que es dediqui a la elaboració de  productes càrnics tindrà també unes preocupacions diferents, com són el Ph de la carn, gran quantitat de grassa intramuscular, estabilitat oxidativa, absència d’olors o sabors anòmals, una consistència adequada depenent de si s’haurà de picar, dessecar, o bé coure. I finalment està el consumidor que només es regeix per aspectes banals com són el color, l’aspecte, que es pugui guardar un temps llarg a la nevera, i com a màxim estarà preocupat per la presencia de certs additius, en el colesterol, i cada vegada més en la forma en que els animals hagin estat produïts (...) Quan parlem de qualitat de la carn s’ha d’entendre que és un tema bastant abstracte i d’alguna manera podríem dir que depèn sempre del “gust” o més ben dit de la tradició del lloc on siguem. Els americans per exemple mengen un tipus de carn diferent a la nostra, mengen carn d’animal gran , d’edat avançada, mantingut en les explotacions molt temps més. Mengen una carn de textura molt dura, molt vermella i valoren molt que tingui grassa, que la carn tingui una olor forta. A Espanya i molts països mediterranis passa totalment el contrari, només mengem carn de vedells, de garrins, de cabrits, tota la carn que consumim és d’animals de 6-8 mesos. Ens agrada la carn tendre, els hi atribuïm qualitat a les carns que no tenen una gran infiltració grassa i que son molt blanques (...)Per tant, una carn 100% de vaca no comporta ni molt menys que aquesta sigui de qualitat. McDonald’s deu utilitzar vaques ”velles”, -velles en el sentit que potser moltes venen de granges de llet que han estat parint i donant llet tota la seva vida productiva fins que ja no valen-. Evidentment al no ser vaques d’aptitud carn i ja no servir per a les granges de la aptitud que els hi correspon aquestes son enviades a l’escorxador i el seu preu d’entrada és molt baix (...)Segurament McDonald’s també obtindrà la seva carn de vaca d’aptitud carn, no en tinc cap dubte, ara bé, un cop s’ha dut l’animal a l’escorxador d’una vaca n’extreus quantitat de peces diferents, totes elles amb un valor diferent. Si no m’equivoco McDonald’s utilitza carn de les extremitats anteriors i parts de músculs abdominals, evidentment les parts menys valorades i normalment depreciades. És una carn bastant grassa i dura degut a un alt contingut de teixit fibrós i connectiu, conté molta fàscia (teixit que envolta les fibres musculars), i són músculs més durs  ja que són músculs que treballen més que la resta. A més a més, aquest tipus de carns com passa amb els frankfurts,  son carns que s’acostumen a aconseguir de les restes de les canals incloent moltes vegades pell i ossos(mai visceres, que són productes que per legislació han de ser eliminats ). Això no vol dir que sigui dolent o que sigui cap tipus de frau sempre i quant els processos d’elaboració siguin els correctes en tots els àmbits referents a la sanitat pública, ara bé qualitat, en aquest cas, doncs és evident que no en tenim com a tal (...) Normalment però la carn picada que s’utilitza per fer hamburgueses ja de per si no és carn bona del tot, per això se’n fa pasta i es ven per a fer hamburgueses”.

Com hem vist que la qualitat de la carn és quelcom més proper a una costum purament cultural que a uns criteris científics que puguin determinar-ho (tot i que aquests últims també s’empren) hem volgut parlar amb les treballadores d’una xarcuteria, situada just enfront d’un McDonald’s.

Les treballadores de la xarcuteria Sicart ens han ensenyat les entranyes del seu negoci. A la mateixa botiga hi tenen la cuina on preparen cada dia els plats i on tracten la carn que cada dia els arriba per a fer les hamburgueses i tota la carn que hi tenen.

Ens han dit que les seves hamburgueses tenen un 0% de greix de vedella, i que per a fer-les empren les millors parts de cada animal. La carn que venen a la seva botiga és completament fresca, en canvi, ens comenten que sovint veuen el camió que porta les hamburgueses del McDonald’s i du les hamburgueses congelades.

Pel que fa al greix ens han dit que s’ha d’avisar la quantitat que una peça de carn du de greix, i sovint aquest greix no és de vedella, -doncs no en té suficient- sinó de porc.

Com a dada curiosa la anècdota que ens han explicat sobre una noia que abans treballava al McDonald’s que tenen just davant.

Hem volgut conèixer també què en pensen els dos joves que van treballar a aquesta cadena. El primer jove ens ha dit que: “S’organitzen sortides pels treballadors que vulguin visitar els llocs de procedència del menjar i poder veure d’on obtenen els productes. Tanmateix, també s’organitzen pel públic. O sigui que no hi ha diferència entre client o empleat per a conèixer la qualitat dels productes”.

El segon jove diu també que: “Un treballador coneixerà el mateix que coneix un client, doncs, per tema d’imatge, a l’empresa no l’interessa dir què està venent, ja que el treball en un Burger és rotatori (...)la carn la porten congelada, i el producte es cuina congelat”.

Tenint en compte els paràmetres que a la nostra societat utilitzem per a dir que una carn és de qualitat (amb poc greix, tendra, fresca, d’animals joves...) veiem que és molt el que separa aquest dos distribuïdors de productes càrnics, molt més que 5 metres de carrer. Però és important no confondre “mala qualitat” amb quelcom dolent per a la salut. Com qualsevol altra àpat, s’ha de fer amb moderació, i un excés pot portar problemes, però això no vol dir que sigui intrínsecament dolent, vol dir que hem de controlar-nos en el seu consum.

Per altra banda, si bé pot ser cert que pugi ser més fiable un restaurant de qualitat, on els seus treballadors són molt més curosos amb el tracte vers els aliments, doncs és molta més la pressió que tenen, això tampoc serveix per a dir que la higiene als restaurants McDonald’s és pèssima. Ja hem vist que té tots els seus restaurants reconeguts amb la Q de Qualitat. Més amunt, en aquest mateix reportatge, hem enllaçat amb la web del ICTE per a que el lector pugui formar-se una idea de quins són els requisits per aconseguir aquesta certificació.

Ja per últim, pel que fa a les condiciones laborals, depèn molt de les expectatives que té el jove  -cada vegada menys jove- per entrar-hi a treballar. Però sí que és cert que no és el sou que una persona aspira a cobrar durant tota la seva vida.

Acabem amb una reflexió i us en llancem la pregunta. Alguns es preguntaran per què no existeix el mateix prejudici cap a d’altres models de negoci molt similars com els restaurants de la cadena Restalia (100 montaditos, La Sureña…).

Deixem que sigueu vosaltres els qui respongueu. Podeu fer-ho en els comentaris d’aquesta mateixa entrada, o a Twitter emprant el hastag #fastfoodbcn